Els presentadors de televisió de l'envilida i encanallada Espanya d'avui dia la menteixen, moderna i important, tot ensenyant a l'"espanyolito" que, amb el seu xoriç a coll-i-be, navega al Discovery (tan "tropa auxiliar" com el foners balears que marxaven junt amb els elefants d'Anníbal). És va intent. L'envilida i encanallada Espanya d'avui continua sent la que definí Antonio Machado:

"L'Espanya de xaranga i pandereta,
tancat i sagristia,
devota de Frascuelo i de Maria"

És ben cert que Machado digué que:

"Mes una altra Espanya naix...
l'Espanya de la ràbia i la idea"

Els 23 anys de joancarlisme no han sant les terribles seqüeles dels quaranta anys de dictadura franquista. No han pogut fer-ho perquè el joancarlisme no ha estat més que el perllongament del franquisme pel Rei que Franco nomenà.

Eixa és la raó històrica profunda de la miserable, envilida i encanallada realitat de l'Espanya d'avui. Terrible realitat que apareix enlluernant amb el seu ferotge resplendor quan hom aconsegueix llevar-li les disfresses, les perruques, els maquillatges i els afaitats amb què els periodistes subornats pel Ministeri de l'Interior oculten les misèries d'Espanya.

Com ha esdevingut quan s'ha conegut el treball de dos professors de la Universitat Pontifícia a Madrid. El profesor de Dret Penal Julian Carlos Ríos i el sociòleg Pedro Cabrera han assolit, després de véncer els il·legals i inconstitucionals obstacles aixecats per la Direcció General d'Institucions Penitenciàries, recollir els qüestionaris d'una enquesta contestats per 1.010 presos a les presons espanyoles.

Al segle XVIII els pioners del modern Dret Penal deien que l'estat de les presons és el millor indicador del nivell de civilització d'un país. LES PODRIDES PRESONS ESPANYOLES D'AVUI SÓN EL SÍMPTOMA ACUSADOR DE L'ENVILIMENT DE LA SOCIETAT ESPANYOLA ACTUAL. No sols perquè són com són. Sinó perquè a la societat espanyola tant li fa que siguen com són. I perquè els envilits diputats i senadors que formen les majories de l'envilit Parlament espanyol emparen, engresquen, premien, feliciten els miserables que governen eixes presons. I els prostituïts sindicats spanyols (UGT i CCOO) sindiquen i anomenen "companys treballadors" als miserables carcellers que són els creadors i mantenidors de l'infern que són les presons espanyoles.

Vaig a recollir ací, sense comentar-los perquè l'horror es comenta a ell mateix, algunes de les dades d'eixa enquesta.

Però abans de fer això vull cridar l'atenció sobre els RESULTATS DEFINITIUS de les proppassades eleccions el 25 d'octubre del 1998 a la Comunitat Autònoma Basca. Que recomane anotar i guardar. Massa vegades la gent fa servir les dades incompletes de l'escrutini provisional.

Així, doncs, es ratifica la victòria (43 escons a 32) dels DEMÒCRATES BASCS, des signants de la Declaració de Lizarra-Garazi (21 del PNB més 14 d'EH/HB més 6 d'EA més 2 d'IU-EB) front els 32 dels VIOLENTS ESPANYOLISTES (16 del PP més 14 del PSOE més 2 d'UA).

Els DEMÒCRATES BASCS són els que a la Declaració de Lizarra-Garazi senzillament demanen que siguen els vots dels bascs els que decidesquen el futur dels bascs. Els VIOLENTS ESPANYOLISTES són els que amenacen amb els tancs de l'Exèrcit espanyol (art. 8 de la Constitució) er a impedir que els bascs decidesquen el seu futur.

També es ratifica la victòria dels nacionalistes bascs (PNB, EH/HB i EA) que sumen majoria absoluta més que ampla: 41 escons davant sols els 34 de tots els espanyolistes.

Ambdues victòries han estat també ratificades pel nombre de vots DEFINITIU. Els DEMÒCRATES BASCS sumen:

350.322 vots del PNB (el 28'8%)

224.901 d'EH/HB (el 18'0%)

108.635 d'EA (el 8'7%)

71.064 d'IU-EB (el 5'7%)

251.743 del PP (el 20'1%)

219.452 del PSOE (el 17'5%)

15.738 d'UA (el 1'2%)

4.858 del Partido de la Ley Natural (el 0'4%)

3.288 del Partido Humanista (el 0'3%)

864 d'Euskal h. Berdeak (el 0'1%)

L'enquesta no és matemàticament representativa dels gairebé quaranta-cinc mil (44.952) presos a presons espanyoles. Perquè els 1.010 presos (950 barons i 60 dones) de 62 presons distintes que han ontestat l'enquesta no han estat triats a l'atzar, sinó que s'han triat ells mateixos. Han contestat els que han volgut. Però els professors mantenen que té una gran representativitat.

Dades: El 98% TÉ POR DE CONTRAURE ALGUNA MALATIA INFECCIOSA A LA PRESÓ. Amb raó, perquè el 44% pateix "alguna malaltia seriosa" (EL 26% SIDA, els altres hepatitis, tuberculosi...). Un presoner explica que el pati "Està ple de presos malalts amb crosses i en els ossos esperant la mort. De morents, els porten a la infermeria per tal que l'inquisidor (el jutge de vigilància) els envie a morir a l'hospital".

El 66% pensa que els funcionaris els tracten sense respecte. El 56% ES DECLARA DROGODEPENENT ("He vist mols companys morir de sobredosi als pati, co a gossos"). El 47% considera incorrecte el tracte que se'ls dispensa a la infermeria.

Els presos tenien por que els qüestionaris foren llegits pels funcionaris. Por perfectament justificada perquè una ordre de la Direcció General d'Institucions Penitenciàries féu que una gran part dels qüestionaris s'interceptaren -"intervingueren"- a les presons. I sols el recurs dels autors als Jutjats de Vigilància Penitenciar aconseguí que es declarés nul·la la intervenció d'eixa correspondència.

Eixa por que sols 528 dels 1.010 qüestionaris inclogueren resposta a la pregunta de si havien rebut maltractaments. Un 33% digué que sí. El 68% dels que contestaren havien estat alguna vegada en ecel·les d'aïllament. Uns exemples de resposta a la pregunta de quina mena de maltractaments:

"Des de pegar-me pallisses amb porres i esprais fins tenir-me despullat dos dies sencers i enmanillat, entrant a pegar-me, nomrmalment als canvis de guàrdia". "Patesc de paranoies per les nits, em desperte suant, pensant que vénen els guàrdies a pegar-me". "He hagut de passar per una fila de funcionaris i guàrdies civils, tots amb porres fins a la fi del corredor".

"Els furgons són per a que els veja la Societat Protectora d'Animals, segur que deixarien de reivindicar pels viatges d'animals i reivindicarien el nostre trasllat com a éssers humans". Resulta que la pregunta en què més s'han llençat els presos és la que indaga sobre les condicions del mitjà de transport en què els traslladen a la presó o se'ls condueix davant dels jutges. S'esmenten 13 espècies d¡animals per a descriure els fugons: "furgó dels gossos", "gallineres", "conilleres", "porqueres".

Els "tertulians" de les emissores de ràdio espanyoles fan servir tones del que ells creuen que és la seua fina ironia (i que no és més que procaç i grollera exhibició d'humor tabernari) en fer burla de les aspiracions de les basquesi els bascs a la independència nacional, a la independència d'Euskal Herria. Sabuts ells, riuen comentant que la major preocupació de les basques i els bascs és l'atur, i que la independència o la sobirania o l'ammistia ocupen el desè o el vintè o el trentè (depén de l'humor del redactor de l'enquesta) lloc pel tant per cent d'enquestats que diuen estar-hi preocupats.

Eixos tertulians desconeixen Euskal Herria i no saben de debò res de les seues gents. La seua ignorància al respecte és inversemblantment gran.

(Interpole ací més text que dimarts 3, en revisar aqusta anàlisi abans d'enviar-la perquè he llegit a EL DIARIO VASCO d'avui una inversemblant demostració d'eixes ignoràncies. Es tracta de l'article titualt "Tornar de la serra" sigant per Antonio Elorza, catedràtic de Pensament Polític de la Universitat Complutense. De manera increïble, Elorza afirma que a la campanya electoral s'han aprofundit "les esquerdes internes de la societat basca". I POSA COM A EXEMPLE D'EIXES ESQUERDES LA DE "Ciutats que miren la democràcia espanyola front a una país rural, abans carlista, avui abertzale".

Però, com és possible que Elorza ignore que avui NO HI HA GAIREBÉ PAÍS RURAL a la Comunitat Autònoma Basca? Com és possible que Elorza ignore que s'ha produït ja DES DE FA 23 ANYS, el 1975, la constatació estadística d'una MACROURBANITZACIÓ que ha fer esdevenir Euskal Herria una macrociutat? Com és possible que ignore que, a partir de les cinc àrees metropolitanes de Bilbo, Donostia, Gasteiz, Iruñea i Eibar, el creixement "en taca d'oli" de les mateixes ha anat fagocitant els municipis limítrofs fins unir-se unes amb altres en una xarxa metropolitana contínua que es perllonga per damunt de la falsa frontera fins arribar a Baiona? Com és possible que ignore que JA EL 1975 vivien a eixa MACROCIUTAT, descoberta per la meua companya Margarita Ayestaran i jo i batejada per nosaltres CINDU-ESUKADI -la Ciutat INDUstrial EUSKADI-, més del NORANTA-TRES PER CENT dels dos milions i escaig d'habitants de les quatre províncies d'Euskal Herria Sud? http://www.basque-red.net/cas/euskal/ciudad.htm

Àdhuc si Elorza desconeix tot allò publicat sobre la macrourbanització o l'"ameba" basca, com pot seriosament anomanr país rural Arrasate-Mondragon o Tolosa o Hernani a tall d'exemples de nuclis urbaníssis en els que ha vençut Euskal Herritarrok?

I, com pot dir "Ciutats que miren la democràcia espanyola" basant-se en el feble argument que el PP ha estat el partit més votat a Donostia i Gasteiz, i el segon a Bilbo? Com és que no ha tingut en compte que és eixes capitals de província on viuen i voten els policies espanyols, els funcionaris de tota mena, els jutges i fiscals espanyols, els militars espanyols, els funcionaris de tot tipus espanyols, comptat i debatut, les "forces d'ocupació" i elsseus familiars? I com és que no s'ha parat a fer la suma de vots que en eixes ciutats han assolit els partits signants de la Declaració Lizarra-Garazi, els compromesos en caminar vers la sobirania i la territorialitat d'Euskal Herria independent de Madrid i París?

Perquè si ho hagués fet hauria trobat 59.602 "de Lizarra" a Donostia, clarament superiors als 45.414 "que miren la democràcia esanyola" (PP, PSOE i UA). I a Bilbo 113.789 "de Lizarra" front els 95.456 del trio espanyol. Sol a Gasteiz els vots espanyolistes (72.419) superaren els vots "de Lizarra" (51.407). Perquè si ho hagués fet hauria trobat 59.602 "de Lizarra" a Donostia, clarament superiors als 45.414 "que miren la democràcia esanyola" (PP, PSOE i UA). I a Bilbo 113.789 "de Lizarra" front els 95.456 del trio espanyol. Sol a Gasteiz els vots espanyolistes (72.419) superaren els vots "de Lizarra" (51.407).

Finalitze ací la interpolació. Així de grollerament ignorants de la realitat basca es mostren els catedràtics de la Universitat espanyola)

Però jo parlava, abans de la interpolació, de la ignorància dels tertulians espanyols per com esgriemeixen enquestes per a afirmar que la preocupació per la sobirania o pels presos bascs és insignificant a la població basca. Succeeix que ells no tenen en compte que cada presoner o presonera política basca, o cada refugiat o refugiada, o cada deportat o deportada té trenta, quarant, cinquanta o setanta o més persones afectivament lligades a la seua pròpia persona. Familiars, veïns, companys i companyes de treball, membres de la colla, amigues i amics, companys d'associació lúdica o esportiva o gastronòmica, companys i companyes del sindicat, d'associació política... Persones que no passa un dia de la setmana, del mes o de l'any en que no recorden EL SEU o ELS SEUS preses i presos. Com em passa a mi. Cada vegada que engegue la pantalla de l'ordinador recorde vívidament les meues companyes de la XARXA BASCA ROJA Lourdes i Mila, avui presoneres a presons espanyoles. Les recorde molt precisament, a la meua esquena mirant en eixa pantalla les proves de la nostra web (BASQUE RED NET) l'estiu del proppassat any, en tantes i tantes xerrades i reunions polítiques, en sopars i dinars de companys, en tants moments compartits.

I com les i els presoners, refugiats i deportats bascs sumen diversos milers SOM DESENES I DESENES DE MILERS DE BASQUES I BASCS els que diàriament i permanent pensem en elles i ells. I rabiem per la contínua i desvergonyida violació de la pròpia Llei espanyola i internacional i de la voluntat basca (per exemple expressada per l'acord majoritari del Parlament de Gasteix que rebutjà la dispersió i demanà el trasllat a Euskal Herria) comesa pel Govern espanyol. Eixe que segresta els presoners bascs com a hostatges i fa als seus familiars víctimes del seu il·legal comportament.

Els terutulians espanyols no entenen açò. Cecs davant la continuada conducta delictiva d'Aznar i el seu Govern en dispersar les presoneres i els presoners bascs no entenen que rectificar eixa conducata delictiva no pot ser acceptat per la població basca com un acte de misericòrdia o com un regal o com un preu per a res. ETA ha deixat molt clar que no va a "canviar pau per presos". ERRA i greument el Govern d'Espanya si, violant de bell nou LA SEUA llei i el Dret Internacional, vol fer utilitzar eixes preses i presos com a hostatges pels qual cobrar un rescat.

El que han de fer és començar per complir les seues pròpies lleis.

Però el fet absolutament denunciable i rebutjable, del fet que les tortures que ara jutgen els tribunals es cometeren fa deu, dotze o més anys NO VOL DIR QUE LA TORTURA SIGA UNA PRÀCTICA DEL PASSAT. Com capciosament donà a entendre la periodista polaca de la BBC al reportatge que comentí a l'anàlisi anterior.

Tot just avui dimarts que revise aquesta anàlisi he vist a ETB com els sipais de l'Ertzantza han estatdenunciats als jutjats per les tortures comeses ENTRE EL 29 DE SETEMBRE I EL 3 D'OCTUBRE PASSATS. Euskadi Información anunciava també eixa denúncia en la seua portada del número d'avui, dimarts 3. Explicant que els fets esdevingueren entre el 29 de setembre i el 3 d'octubre quan els quatre joves denunciants foren detinguts per agenst policials i un d'ells hagué de ser traslladat a l'hostpital després de predre el coneixement quan l'Ertzaintza l'obligava a fer flexions. A Euskal Telebista he escoltat un portantveu de Gestores explicar que un dels joves que anava a denunicar-ho encara no ha pogut fer-ho perquè encara pateix les gresu seqüeles provocades per la tortura. Es tracta d'un vailet de 16 anys, que fou violat amb una porra.

No és, malauradament, la primera vegada que l'Ertzaintza ha estat denunicada per torturar els detinguts. És sabut que entre els sipais s'infiltraren guàrides civils i policies espanyols. Però eixa infiltració no explica que l'Ertzaintza torture. Tortura perquè els seus caps i dirigents els ho ordenen o els ho toleren. I perquè els seus màxims dirigents (eixa mala bèstia d'Atutxa, Consller d'Interior, i el lehendakari Ardanza), adés ho ordenen, adés no ho persegueixen.

A Euskal Herria, amb txaplea o amb casc, la policia és la mateixa porqueria. Una de les tasques fonamentals de la construcció nacional d'Euskal Herria que propugna la Declaració de Lizarra-Garazi ha de ser la depuració de l'Ertzaintza. A la policia basca no pot haver torturadors.

La fatxenderia i la prepotència dels esbirros d'Ansuategui (eixe feixista mal reciclat que és Delegat de Govern a Navarra), patents durant tot el recorregut, pujaren de to moments abans del pas davant de la comissaria de la Policia espanyola. Un dels seus comandaments demostrà les seues maneres de pinxo, els seu menyspreu pel dret i el seu talant i comportament feixista en dirigir-se als qui portaven la pancarta per adveritr-los que ordenaria carregar a les seues forces per disoldre la manifestació si es pronunicaven "consignes contra les Forces Armades i altres que puguen constituir delicte d'apologia de terrorisme".

Heus ací. La típica usurpació de les funcions de jutges i tribunals per la policia als règims feixistes. Una bèstia qualsevol amb bigoti feixista i al comandament d'unes forces policíaques, s'arroga la funció de jutjar per i davant ell mateix, què poden i què no poden dir els ciutadans, què és delicte i què no ho és. I de dictar-ne sentència i executar-la d'immediat. Ni problemes de jurisdicció, ni dret de defensa o apelació, ni apreciació de la prova. Ni llibertat d'expressió ni nassos. La policia espanyola feixista del feixista Ansuategui és jutge i part i "reparteix" quan se li'n passa pel cap i perquè se li'n passa pel cap.

La manifestació no s'esporuguí. Continuà coreant-se "Grup Y, muntatge policíac" i "Policia assassina". I no carregren.

La manifestació de dissabte per la vesprada estigué precedida per un tancament que durant la nit de divendres a dissabte portaren a terme a l'església de Sant Saturní (davant de ma casa) els vuit joves navarresos que aquest dimarts 3 comencen a ser jutjats pel cas "Lipauto" (la crema del concessionari d'automòbils Lipauto de Burlata), Amb ells se'n tancaren els seus pares i mares. L'octaveta de GURASOAK denunciava que contra els seus fills es fa servir, "com a cobertura, l'acusació, no demostrada, de la seua pertinença a grups "Y" de suport a ETA, l'existència de la qual sols sembla estar al corrent la policia i els fiscals".

Recordeu que el Conseller de l'Interior del a CAV, Atutxa, va reconèixer que, PER TAL DE SATISFER LA PREMSA, ell donà l'ordre d'acusar que eren membres de grups "Y" tots els joves que detingueren. Vegue aquest afer a l'anàlisi.

Els pares i les mares de GURASOAK denunciaven a la seua octaveta que:

"Les detencions il·legals, els interrogatoris en condicions d'incomunicació i aïllament, sense cap control i amb la certesa per part del detingut de què qualsevol vexació, engany o agressió restaran impunes, constituiran les bases de la'acusació policíaca, peça calu en el procés judicial consegüent, àdhuc amb valor molt superior al dels testimonis presencials.

Els empresonaments preventius decretats pels jutges, conscients que podran perllongar fins el màxim el termini permès per lleis especials, la presó preventiva en presons de compliment, sotmesos al reglament de "presos d'especial seguiment" i allunyats de la seua família.

Els sumaris oberts per col·laboració amb banda armada, de la qual se'n derivaran penes de presó desorbitades sense cap més contrast pels mitjans de comunicació, amb noms i cognoms, sense tenir en compte la pressumpció d'inocència.

Tot això demostra el camí que els detentadors del poder han triat i que ens portarà a assumir patiments inútils i a ells mateixos a enfangar-se amb l'ús de mitjans injusts, tot prostituint les idees de justícia i democràcia, bàsiques per assolir la convivència pacífica a Euskal Herria".

Alfinal de la manifestació, un representant dels organismes convocants (GURASOAK, JARRAI, Gestores Pro-Ammistia i Plataform de Joves Repressaliats, amb el suport d'HB, Batzarre, PNB, ELA, LAB, ESK, EILAS i diversos organismes populars) avisà que "el judici d'aquest dimarts contra vuit joves navarresos és sols la prova pilot de desenes de judicis que s'apropen contra uns altres joves". Els darrers dos anys s'han detingut a Iruñea més de cent joves sobre els qual recauen peticions fiscals de més de 500 anys de presó.

JARRAI ha celebrat recentment una Assemblea en què ha redefinit lesseus línies d'actuació. David Pla, coportantveu de JARRAI, explicava diumenge dia 1 a Euskadi Información que:

"El jovent, dintre de l'acual situació de repressió i negació que viu Euskal Herria, està en un moment extremadament greu. Els Estats francès i espanyol volen passar factura als joves d'aquests poble pel compromís que ha ntingut fins a hores d'ara. Aquesta factura la passen amb diferents eines, des de la repressió pura i dura, fins condicionar la vida que la gent d'aquest poble. Avui en dia això es tradueix en unes condicions de vida especialment dures, amb un nivell important d'explotació o de precarietat del jovent d'aquest poble.

Tota aquesta situació portaria al jovent a un estat de frustració, per laquals cosa pensem que el que cal fer és pegar-li la volta i aconseguir que eixa frustració i conformisme a la qual ens volen portar ES TORNE INCONFORMISME I AGITACIÓ PER A TREBALLAR EN EL CAMÍ DE LA SOBIRANIA I INDEPENDÈNCIA, apostar per procurar canvi profunds en la societat per tal que els joves ens llaurem el nostre propi futur."

JARRAI continua sent una de les bases mestres d'Euskal Herria.

Justo de la Cueva

PD. Quant aquest dimarts anava a intentar enviar de nou aquesta anàlisi (l'ordinador em féu abans unes coses estranyes) escoltí la notícia de què el President del Govern d'Espanya Azanr ha autoritzat contactes amb el MANB per tal de discutir el canvi de presos per la pau. Com sempre el delinqünet José Maria Aznar s'autoenganya i enganya el seu poble, conteta missatges que no ha rebut i no contesta els que se li van remetre. Feliçment una nota d'HB ha posat els punts sobre les is. Recordant a Aznar que la immensa majoria de la societat basca "demanda solucions en clau de SOBIRANIA I TERRITORIALITAT", demandes davant les que els Governs de Madrid i París han fet oïdes sordes".

I "que afavoresca escenaris de confussió encaminats a desvirtuar les arresl del conflicte i la seua resolució".

I que "És hora que el Govern actue amb voluntat inequívoca i amb total claredat, destriant d'una vegada per totes qualsevol altra via que supose una sortida en fals d'aquest procés que té una meta clara, el que es respecte el dret que correspon a Euskal Herria de decidir lliurement el seu futur".

A veure si se n'assabenten d'una vegada.